La Profecia és, en la primera accepció del Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola, un do sobrenatural que consisteix a conèixer per inspiració divina les coses distants o futures.
Podria considerar-se l'existència de diferències entre els termes profecia i predicció. El Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola no marca límits tan precisos en el sentit de la paraula predicció, a l'assenyalar que predir significa «anunciar per revelació, ciència o conjectura una mica que ha de succeir». Per tant, la predicció pot involucrar un do sobrenatural, un procés lògic-racional, o un judici més o menys subjectiu basat en indicis o observacions. Per contra, la majoria de les accepcions del citat diccionari referides a la paraula profecia assenyalen que es tractaria d'un «do sobrenatural», és a dir, que seria «inspirada per Déu». Així, se situa a les profecies majorment en l'àmbit de la fe, sense lligar-les necessàriament a un raonament en la previsió del resultat predit.
En graus diversos i formes variables, les religions de l'antiguitat van fer referència a homes «inspirats» que afirmaven parlar en nom del seu déu. Però en les grans religions monoteístas (judaisme, cristianisme, islam), les manifestacions extraordinàries mai constituïxen l'essencial en els profetes, que es distingeixen clarament d'altres exaltats o simuladors per tenir simplement caràcter de missatgers. Les profecies eren, doncs, considerades simples indicadors del designi de Déu. Fins a la data, més enllà de les evidències científiques que puguin o no resultar suficients per a uns o altres, molts seguidors d'aquestes grans religions històriques afirmen que, en bona mesura, les profecies dels seus llibres sagrats s'han complert
No hay comentarios:
Publicar un comentario