lunes, 19 de diciembre de 2011

LA ROMANIZACIÓ DE HISPANIA

Es el procés pel qual la cultura romana es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.

Al llarg dels segles de domini romà sobre les províncies de *Hispania, els costums, la religió, les lleis i en general la manera de vida de Roma, es va imposar amb moltíssima força en la població indígena, al que es va sumar una gran quantitat d'itàlics i romans emigrats, formant finalment la cultura hispà-romana. La civilització romana, molt més avançada i refinada que les anteriors cultures peninsulars, tenia importants mitjos per a la seva implantació allà on els romans volien assentar el seu domini, entre els quals estaven:


La creació d'infraestructures en els territoris sota govern romà, el que millorava tant les comunicacions com la capacitat d'absorbir població d'aquestes zones.

La millora, en gran part a causa de aquestes infraestructures, de la urbanització de les ciutats, impulsada a més per serveis públics utilitaris i d'oci, desconeguts fins a llavors en la península, com aqüeductes, clavegueram, termes, teatres, amfiteatres, circs, etc.

La creació de colònies de repoblació com recompensa per a les tropes llicenciades, així com la creació de latifundis de producció agrícola extensiva, propietat de famílies *pudientes que, o bé procedien de Roma i el seu entorn, o eren famílies indígenes que adoptaven amb rapidesa els costums romans.

viernes, 16 de diciembre de 2011

CRONOLOGIA DE LA HISTRORIA

Cronologia (del grec χρονο *chronos, ‘temps’ i λογία logotips, ‘estudi’) és la ciència la finalitat de la qual és determinar els esdeveniments històrics; forma parteix de la disciplina de la Història.o conte de terror o de misteri és part d'una enciclopèdia *portatil que ningú ha vist jamas i mai ho han demostrat d'aquesta manera





No hi ha succés en la història que no sorgeixi d'uns altres que li hagin precedit i que no arribi ser origen d'altres més o menys importants.



Totes les grans civilitzacions han adoptat diversos mètodes, utilitzant el curs dels cossos celestes, per a amidar el temps. El major o menor encert d'aquesta operació ha depès del major o menor avenç del poble respectiu en els coneixements astronòmics. També han influït en el còmput dels dies, mesos i anys, la religió, els historiadors i fins als hàbits polítics i civils dels pobles. No és d'estranyar que hagin resultat mètodes tan diferents. Farem un recorregut, en aquest text, dels principals sistemes.



Des del punt de vista cronològic es denomina era a un esdeveniment fix i convencional des del qual es comença a contar els anys. Etimològicament aquesta paraula té diverses accepcions. La hi deriva de les llengües germàniques o de les llengües àrabs. Uns altres atribuïxen la seva formació a la paraula llatina AERA, lletres inicials de ab Exordio Regni Augusti, amb les quals es designava la «era romana».

martes, 13 de diciembre de 2011

ESTRUCTURA DE UN SPOT PUBLICITARI

Un anunci imprès sembla alguna cosa senzill. Però en realitat, és una peça que combina molts elements. Les decisions que prenguis sobre l'estructura afectaran a la seva eficàcia. Repassem les nocions bàsiques.

Quins elements componen un anunci?

Els principals components d'un anunci imprès són:

-El titular: és el text més important i ha de cridar l'atenció.

-La imatge principal: ha de ser cridanera, agradable i de bona grandària i qualitat.

-El copy: breu text publicitari que resumeix el producte, servei o oferta.

-L'eslògan: la frase de tancament que crida a l'acció. Molt directa.

-El producte: pot ser la imatge principal o posar-se en petit.

-La marca: generalment es mostra mitjançant el logotip.

-Uns altres: contacte, pàgina web cupons d'oferta i descomptes, data límit, etc.

martes, 6 de diciembre de 2011

LA CIUTAT TIPUS DE PLANOLS

Plano radial: Plànol perpendicular a l'eix del rodamiento o del cercle: poden, no obstant això, considerar-se com plànols radials en les al·lusions de les definicions, aquells paral·lels al plànol tangent a la cara de referència d'un cercle.


 Plano ortogonal:  És el tipo de planeamiento urbanístico que organiza una ciudad mediante el diseño de sus calles en ángulo recto, creando manzanas (cuadras) rectangulares


 Plano lineal: És un tipus de plànol urbà de forma allargada (en els seus orígens) generalment, com a conseqüència de la disposició al llarg d'una via de comunicació.

 Plano irregular:  És un tipus de plànol urbà d'aspecte anárquico, sense forma definida. És fruit d'una decisió social, com en la ciutat medieval islàmica, un origen multipolar, amb diversos centres que creixen fins a ajuntar-se, o de la juxtaposició de diversos tipus de plànols diferents, com en les nostres ciutats actuals. 




lunes, 5 de diciembre de 2011

LA CIUTAT

Una ciudad es un área urbana con alta densidad de población en la que predominan fundamentalmente la industria y los servicios. Se diferencia de otras entidades urbanas por diversos criterios, entre los que se incluyen población, densidad poblacional o estatuto legal, aunque su distinción varía entre países. La población de una ciudad puede variar entre unas pocas centenas de habitantes hasta una decena de millones de habitantes. Las ciudades son las áreas más densamente pobladas del mundo, por ejemplo São Paulo con sus cerca de 20 millones de habitantes1 tiene una densidad poblacional aproximadamente 7.160 habitantes por kilómetro cuadrado, mientras que todo Brasil posee poco más de 22 hab/km².
El término ciudad suele utilizarse para designar una determinada entidad político-administrativa urbanizada. En muchos casos, sin embargo, la palabra también se usa para describir un área de urbanización contigua