FAMILIA LEXICA

Una familia lexica

es un conjunt de paraules que comparteix

un mateix lexemama

MORFEMAS Y LEXEMAS

Lexema i Morfema: les paraules poden estar compostes per lexemes i morfemes.

Lexema o arrel: és la part de la paraula que no vària. Conté el seu significat. *Deport-i, *deport-*ivo, *deport-*istas

Morfema: és la part de la paraula que vària. És la part que s'afegix al lexema per a completar el seu significat i per a formar paraules noves. Per a completar el seu significat pot ser els accidents del vocable (gènere, nombre...). Exemple: 

 -a, *modern-us, *modern-*ísimo.

Morfemes gramaticals:

Morfema de gènere: per a indicar si la paraula està en masculí o femení. Exemple: lleó, leon-a;

 

Morfema de nombre: indica si la paraula està en plural. Exemple: lleó, leon-és

Desinències: són morfemes que s'afegixen al lexema dels verbs per a indicar-nos la persona, el nombre, el temps i la manera. Tingues-emos

Morfemes derivativos:

 

Prefixos: van abans del lexema. Extra-murs; Pre-història

Sufixos: van després del lexema. Metró- polis; hidro-teràpia

MAPA FISICO DE AFRICA

ÀFRICA, LES SEVES CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

És el continent on hi ha escassesa de planes de sòls fèrtils, on el clima és excessivament calent, on les costes són massa rectes ( el que dificulten la navegació), on les cascades interrompen el curs dels principals rius… I, a pesar d'aquests obstacles, Àfrica ha progressat notablement en els últims anys.

EXTENSIÓ

La superfície africana és d'uns 30.284.631 km2. És el major dels continents després d'Àsia.

LÍMITS

AL Nord limita amb el mar Mediterrani.

AL Nord-est amb el mar Vermell.

A l'Est amb l'oceà Atlàntic.

A l'Est amb l'oceà Índic.

AL Sud uneixen les seves aigües els oceans Atlàntic i Índic.

CLIMA

La major part d'Àfrica es troba situada entre els tròpics de Càncer i Capricorn, motiu que ho converteix en el més càlid dels continents. Però podem dir, sintetitzant, que a Àfrica es donen tres grans zones climàtiques: 1-Equatorials, les temperatures de les quals són altes i amb precipitacions; 2-Tropicals: presenten una estació seca, estiu; i altra humida, hivern, i 3-subtropicales on el clima és temperat.

RELLEU

Els principals sistemes muntanyencs d'Àfrica són:

Els muntis atlas, el bec culminant dels quals és el yebel tubkal. Aquestes forests estan situats en el nord-oest del continent.

Les forests Aharri i Tibesti són formacions rocoses en el desert de Sahara.

Els massissos de 

 , Uganda, Kenya i Tanzània. Aquí es destaquen els becs Kilimanjaro i Kenya, que són els més alts d'Àfrica.

HIDROGRAFIA

Citarem els rius més importants:

Aboca les seves aigües en el Mediterrani, el riu Nil.

Entre els vessants de l'Atlàntic es destaquen els rius Senegal, Níger, Congo i Aurenja.

En l'Índic aboquen les seves aigües els rius Zambeze i el Limpopo.

EL RELLEU TERRESTRE

El relleu terrestre fa referencia a les formes que té la corteza terrestre o litosfera en la superfície, tant al referir-nos a les  terres emergides, com al relleu submari, és a dir, al fons del mar. És l'objecte d'estudi de la geomorfologia, sobretot, al referir-nos a les terres continentals i insulares.La geomorfologia és una de les branques o ciències principals que s'engloben dintre de la Geografia fisica i de les  Ciències de la Terra.

LA SUPERFICIE DE LA TIERRA

La Tierra, el mayor planeta rocoso, fue creado hace alrededor de 4.5 mil millones de años. Su superficie es única entre los planetas debido a que solamente aquí hay agua líquida. Algunos ejemplos de las caracteristicas supererficiales terrestres son las montañas, terremotos, ríos, volcanes y los desiertos. Sin embargo, hay mucho más debido a la complejidad de nuestro planeta.

La mayor parte de la superficie terrestre está cubierta por agua, y el resto es rocoso. La capa exterior de la Tierra formó una corteza dura a medida que se enfriaba la superficie. La corteza está compuesta por grandes placas que se mueven lentamente. Si dos placas colisionan, se puede provocar la formación de cadenas montañosas. Muchas otras caracteristicas superficiales también son el resultado de las placas a la deriva.